Confraria de la Passió i Mort de Nostre

 Senyor Jesucrist

Una Constitució Apostòlica del Papa Climent VIII, de data de 20 de novembre de 1684, donà lloc a l’erecció canònica, de l'Arxíconfraria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, a la nostra ciutat, pel llavors bisbe de la Diòcesi, senyor Francesc Severo Thomás Auther, el dia 24 de gener de 1685. Aquesta és la segona, en antiguitat d'erecció, a Girona.

Per altra banda, el capítol de la Col·legiata de Sant Feliu havia admès el 18 de desembre de 1684, la Confraria de les 72 espines de la corona de Crist Senyor Nostre. Els confrares que integraven eren so lament 72, en memòria de les espines.

Les dates fan suposar que la fundació de la Passió i Mort podria ésser promoguda per l’altre confraria existent a Sant Feliu, o al menys l’ingrés col·lectiu a aquesta, car l'arxiconfraria, dels seus orígens fins avui manté els 72 confrares numeraris i els altres s'anomenen supernumeraris.

A instància dels administradors de la Passió i Mort, el prelat gironí, sol·licità al cardenal Lucio Chigi, del títol de la Santa Maria Inpopulo, i protector de la venerable Arxiconfraria del Santíssim Crucifix de l’Església de Sant Marcel, de Roma, l’agregació a aquesta de l'Arxiconfraria de la Passió i Mort, i així els feu extensiu l’obtenció de les mateixes indulgències i gràcies espirituals que guanyen els confrares del Santíssim Crucifix de l’Església de Sant Marcel.

Dintre els cultes reglamentaris de l'Arxiconfraria, cal recordar l’assistència a la processó del Divendres Sant que aquesta organitzava.

El sermó de les set paraules a la tarda del divendres i l’acte d'adoració de la Santa Creu, per part dels confrares al capvespre del mateix dia, acompanyada del cant del "Miserere". En aquest moment, possiblement cada confrare repetia: "Adorem la vostra creu, Senyor; lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció". Heus aquí que per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.

La Junta de la Confraria.